Una divertida revisió d'un clàssic menorquí
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
ASSAJANT ALBERTÍ
Una producció de
Fitxa artística
Intèrprets
Irina: Adriana Aguilar
Marta: Laia Galceran
Julià: Lluís Vinent
Ramon: Josep Mercadal
Escenografia
La Clota
Vestuari
Andreu Sánchez
Il·luminació
Acústic Menorca
Direcció
Pitus Fernández
Ajudants de direcció
Sergi Marí
Luz Sanz
Auxiliar de direcció
Enka Alonso
Dramatúrgia
La Clota-Moll Oest
Assessorament filològic
Pilar Carrasco
Josep R. Cerdà
Margarida Cursach
Jaume Gomila
Josefina Salord
Maite Salord
Assessorament musical
Pere Pelegrí
Ajudant tècnic
Jordi Torras
Fotografia
Producció
La Clota-Moll Oest
Producció executiva
Carme Periano
Contractació
Carme Periano
M. 699947887
A/e. carme@laclota.com
LA PREMSA DIU...
La revista FANTEATRE, en el reportatge dedicat a la Fira de Vilafranca, Mallorca, de novembre de 2009 comenta d' Assajant Albertí:
Assajant Albertí (La Clota Teatre)La guanyadora dels premis Bòtil d’enguany fou, potser, un dels millors muntatges de la fira. Dels més originals i espontanis. Diferent mitjançant l’excés de recursos habituals com l’histrionisme o la pallassada, però mai no de manera gratuïta ni forçada, sinó com a part còmica d’un interessant exercici de metateatre que, a més a més, recupera la figura intel·lectual d’Albertí, un traductor menorquí dels segles XVIII I XIX, i ens documenta la parla catalana utilitzada llavors a Menorca, de manera que també assoleix un cert valor cultural. I a més a més, orquestrats per Pitus Fernández, els actors fan una autèntica exhibició de versatilitat còmica. Tot un descobriment, Lluís Vinent.
http://www.fanteatre.es/reportatge/73/gran-teatre-per-a-public-petit
Assajant Albertí (La Clota Teatre)La guanyadora dels premis Bòtil d’enguany fou, potser, un dels millors muntatges de la fira. Dels més originals i espontanis. Diferent mitjançant l’excés de recursos habituals com l’histrionisme o la pallassada, però mai no de manera gratuïta ni forçada, sinó com a part còmica d’un interessant exercici de metateatre que, a més a més, recupera la figura intel·lectual d’Albertí, un traductor menorquí dels segles XVIII I XIX, i ens documenta la parla catalana utilitzada llavors a Menorca, de manera que també assoleix un cert valor cultural. I a més a més, orquestrats per Pitus Fernández, els actors fan una autèntica exhibició de versatilitat còmica. Tot un descobriment, Lluís Vinent.
http://www.fanteatre.es/reportatge/73/gran-teatre-per-a-public-petit
FANTEATRE PUBLICA
SEREM A ****
- MAÓ, ORFEÓ MAONÈS (Matinals per a joves), 25 i 26 de Març
- ES MERCADAL, SALA MULTIFUNCIONAL, 26 de Març, 22h.
- BARCELONA, ESPAI MALLORCA, 28 DE GENER
- MAÓ, TEATRE PRINCIPAL 18 DE DESEMBRE, XXIII NIT DE LA CULTURA BALEAR (fragment)
- VALÈNCIA, ESPAI "OCTUBRE", INAUGURACIÓ DE LA CASA DE BALEARS 7 DE NOVEMBRE
- MALLORCA, FIRA DE TEATRE DE VILAFRANCA 10 D'OCTUBRE A LES 22 H.
SINOPSI
Quatre joves creadors teatrals de l'actualitat han estat escollits com a finalistes d'un concurs europeu. El premi que guanyarà un d’ells és la producció d'una de les obres d'Albertí al Teatre Nacional de Catalunya. Per aconseguir-ho, han de fer una demostració de les seves aptituds artístiques com a directors teatrals, presentant al jurat el muntatge d'una escena concreta. Irina Pavloska, especialitzada en teatre musical i moviment, munta una escena d’”El barber de Sevilla” de Beaumarchais; Ramon Garcia, filòleg i historiador de les Arts Escèniques, presenta una escena de “Pamela” de Goldoni; Julià Ametller, escenògraf i director, dramatitza una escena de “Don Joan o el convit de l’estàtua” de Molière; i Marta Bosch, estudiant de dramatúrgia, presenta una escena de “La viuda astuta” de Goldoni. Tenen només deu dies per preparar-les i estan obligats a cooperar, malgrat que, en realitat, són competidors. El conflicte —i la diversió— estan garantits.
Agraïments:
- Per deixar-nos els locals d'assaig:
- Fires i Congressos
- Escola Verge del Carme
- AMPA La Salle i Rectoria d'Alaior
- Per la seva atenció, Josep Esbert
No hay comentarios:
Publicar un comentario